Bon dia a Constantí amb en Joan Reig
Us posem en situació.
Imagineu-vos una tarda assolellada. Som a la biblioteca de Constantí, el poble que ha vist néixer i créixer Els Pets. Parlem amb la bibliotecària, la regidora de Cultura i l'alcade i ens posen al dia de tots els projectes d'aquest gran poble. La gent va arribant: nens i adults que volen compartir amb nosaltres una tarda i un Bon dia. Arriba en Joan Reig, el bateria i una de les ànimes del grup. S'asseu amb nosaltres i compartim una conversa entre sofàs i llibres. Ens explica moltes coses: que la cançó la va escriure en Lluís Gavaldà quan viatjava en autobús perquè no té carnet de conduir, que troba que la Marta Montañá l'ha dibuixat ben guapo, que, tot i sortir de peixater al conte, a ell el peix no li agrada gens ... I quan ens sembla que hi som tots, en Joan Reig ens fa els redobles de la cançó de "Bon dia" i en cantem la tornada.
Bon dia!Ningú ho ha demanat però fa bon dia.
Damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
(Fotos de Rafael Solé Roig)
I ens agrada tant cantar-la que repetim. Expliquem el conte i repassem el camí del nostre protagonista cap a l'escola i saludem tots els personatges es troba pel carrer: la vella Montserrat, que escombra el poble tot cantant; en Lluís, el fruiter, que obre les persianes feixugues badallant; en Falin, el cafeter, que crida rere el vindre entelat; en Joan, el peixater, que pren paciència amb la Cònsol; i l'avi Josep, que reposa al pedrís i no es deixa perdre cap detall.
I quan hem acabat de compartir i construir aquest conte, la Marta Montañá ens guia per deixar anar la nostra creativitat i convertir-nos en il·lustradors per un dia mentre de fons la música ens acompanya i compartim una bona estona.
I quan ens pensàvem que ja no tindríem més sorpreses i que la tarda no podria ser més bonica, ens ve a trobar en Dani, el cafeter Falin de veritat, perquè és el cuiner del Casino de Constantí, i ens convida a entrar al bar del poble i bufem una espelma perquè és l'aniversari de la Marta.
Oi que sembla un somni tot plegat? Doncs va ser realitat i és el que vam viure un dilluns 6 de maig al poble d'Els Pets.
Gràcies, Constantí!